Menu

LA KUADRILLA DE LES 11 fins les 00:00

Els diners dels grups municipals i el 'procés' tensen el Ple de setembre

Els diners dels grups municipals i el 'procés' tensen el Ple de setembre

El Ple de setembre ha servit per donar suport a la FaPaC en la seva oposició al projecte de llei de menjadors, mantenir PROURSA com a empresa municipal i crear una taula específica per als problemes de les urbanitzacions. Però, si aquesta sessió ha destacat per algun motiu, és per la picabaralla sobre la justificació de les assignacions monetàries als grups municipals; un tema que ha entrat d’urgència a l’ordre del dia i que C’s ha aprofitat per assenyalar suposades irregularitats en la comptabilitat de la resta de forces.

Segurament, els temes de més rellevància pel dia a dia dels rubinencs que han tingut lloc a Ple tenen a veure amb temes com l'habitatge i el manteniment de parcs i jardins. Pel que fa a la primera qüestió, s'ha donat un marge d'un any més per adreçar la situació de la societat municipal d'habitatge PROURSA que, tal com aprovar el Ple, torna a ser el que sempre havia estat: una empresa municipal. També ha prosperat la moció de l'AUP per potenciar des de l'Ajuntament la masoveria urbana (en paraules de la regidora de Serveis a les persones, "ho provarem tot per adreçar els problemes de l'habitatge"). Només ha tingut l'abstenció de CDC, que dubta de la demanda real d'aquesta fórmula per part dels rubinencs.

Pel que fa al manteniment de Parcs i Jardins, ERC ha tingut el suport de C's, ICV, CDC i dos regidors no adscrits per aprovar el seu text per licitar un nou contracte. La moció demana aturar l'actual licitació i treballar un nou text separat en blocs. No és gens clar, però, que s'arribi a complir. El govern (que s'ha oposat juntament amb altres dos regidors no adscrits) ha explicat finalment el calendari de l'actual licitació: es va aprovar el plec la tardor passada però va quedar en suspès després que prosperessin unes al·legacions presentades per una empresa. El nou plec adaptat ja està llest i s'elevarà a la Junta de Govern ben aviat, moment des del qual s'obrirà un període aproximat de mig any fins que es pugui licitar. Tot fa pensar que serà aquest plec de condicions i no el que proposa la moció d'ERC el que finalment s'aprovarà.

Un altre debat interessant ha tingut lloc durant la moció de suport al manifest de la FaPaC contra l'avantprojecte de llei de menjadors. La moció s'ha aprovat amb els únics vots contraris d'ERC i CDC i amb acusacions a aquests partits de defensar els seus referents al Parlament. Aquests recorden que es tracta d'una negociació que encara està en les seves primeres passes.

Com és habitual, el procés i els seus temes derivats han protagonitzat alguns dels enfrontaments més durs. PSC, C's i no adscrits han tombat la urgència de la moció sobre l'1O, evitant que es pogués debatre i aixecant acusacions de "manca de democràcia" per part dels partits que la presentaven. La mateixa suma (amb l'excepció del regidor de govern Sergi Garcia) ha permès aprovar la moció de C's per la convivència i contra els actes violents a polítics. El govern l'ha aprovat per coincidència amb els acords però no amb l'exposició de motius, on ha trobat a faltar un redactat més ampli. El mateix argument ha estat exposat per la resta de forces, que han explicat que la moció només detalla situacions que afecten partits constitucionalistes i han recordat altres instàncies de violència (càrregues de l'1O, agressions a periodistes, pintades) que no apareixen al text.

Tot i la crispació d'aquests moments, el Ple ha trobat els punts d'acord suficients per aprovar per unanimitat dos textos: la taula d'urbanitzacions que proposava ICV i les mesures per fomentar la cultura emprenedora de CDC.

Per cert, aquest ha estat un Ple més en el qual ha continuat el vot de silenci anunciat pels ja exregidors del PP. Un vot, però, que es pot fer extensiu a la totalitat dels regidors no adscrits. El seu silenci, fins i tot, s'ha arribat a traslladar com a pregunta al govern al final del Ple.

 

Picabaralla pels diners dels grups municipals

Més enllà del sou que perceben regidors i portaveus, els grups municipals del Ple reben una assignació monetària. Es tracta d'una quantitat fixa mensual de 1.425 € més 475 € per cada edil que tingui el grup. Aquests darrers mesos, polítics i Intervenció han treballat per justificar les despeses que s'han fet des de 2015 a l'actualitat. Els diners que no s'hagin pogut justificar (sigui perquè no s'han presentat factures, que aquestes no s'hagin acceptat o que simplement els diners no s'hagin gastat) hauran de tornar a les arques municipals.

El Ple avui ha hagut de donar el vistiplau als dictàmens de la comissió especial de comptes que tracta aquesta qüestió. Segons aquest òrgan, PSC, ICV, VR i AUP (i ACR els darrers mesos de 2015) han pogut justificar el total de l'assignació rebuda. ERC haurà de tornar uns 4 €, mentre que en el cas de CiU i CDC (7.700 €), PP (53.000 €) i C's (66.700 €), les quantitats són més significatives.

La comptabilitat dels grups ha rebut el suport de tot el plenari, tret l'abstenció de dos regidors no adscrits i el vot contrari de C's. I és que la formació taronja ha fet cavall de batalla d'aquests comptes. Agafant-se al fet que el mètode escollit no es correspondria amb la metodologia del Tribunal de Comptes, segons asseguraria un informe d'Intervenció citat per C's, el portaveu José Abadías ha demanat conèixer les factures de totes les despeses dels grups (tal com demana precisament una moció aprovada anteriorment pel Ple).

Durant la seva intervenció, Abadías ha detallat les irregularitats que, a parer seu, ha trobat en la justificació dels comptes de cada grup. Conceptes com actes de campanya electoral, suposats pagaments a les cúpules del partit o, fins i tot, "2.000 o 3.000 € en sopars" han estat alguns dels exemples exposats ("alguns grups s'han gastat els diners en festes i sopars, us sembla això acció política?" es preguntava Abadías).

La resta del Ple ha estat força unànime en la seva resposta. Molts dels grups no han adreçat directament els comentaris d'Abadías (tot i que algun partit com ICV sí que ha ofert explicacions concretes) i l'han convidat a portar les suposades irregularitats als tribunals i a deixar de fer "demagògia" al Ple. Fins i tot, l'alcaldessa ha cridat l'atenció a C's en diverses ocasions, assegurant que aquests comentaris eren "una falta de respecte", que el partit taronja "frivolitzava" amb l'honorabilitat dels grups i recordant a Abadías que ha tingut diversos espais més enllà del Ple per exposar aquests dubtes.

També s'ha acusat C's, el grup que més diners haurà de tornar, de no fer cap tipus d'acció política amb la seva assignació econòmica (cal destacar que C's que ha votat a favor la seva comptabilitat). A més, l'AUP ha arribat a insinuar que podria denunciar Abadías per les seves declaracions.

Sigui com sigui, es tracta d'una qüestió complicada, que combina legislació que afecta tant els grups municipals (com la Llei de bases de règims locals) com els mateixos partits (Llei de finançament de partits). Documents que, com apuntava el portaveu de VR, podrien arribar a ser fins i tot contradictoris entre ells.

Tornar al principi

 

SEGUEIX-NOS CONNECTA'T  
Facebook Inici  
Twitter la ràdio EN DIRECTE  
YouTube Programació  
Instagram Streaming  
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. APP Store  
  APP Google play  
  Revista "La ciutat"  

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO